Dos relats es confronten, i cadascuna busca la seva legitimitat. Cuba viu un dels moments més difícils dels últims 70 anys, i això no és opinable, és una realitat. El que si és opinable és el relat que legitima els motius de fons que hi ha darrere d'aquesta situació.

El passat diumenge, la televisió pública catalana emetia un producte audiovisual -dir-li documental seria massa- sobre el seu relat de la situació a Cuba. Un producte de part, un publireportatge de la dissidència, una visió on els mals que pateix la població cubana no tenen història ni origen.

Un relat que busca afeblir la solidaritat amb Cuba, i que ho fa de la manera més baixa possible. Atacant el seu sistema sanitari. 

Cuba no té un problema sanitari per culpa de la Revolució, Cuba té un problema sanitari per culpa de la contrarevolució. Seria massa llarg explicar com les sancions internacionals imposades pels EUA han minvat la capacitat de la sanitat cubana, una sanitat que és referent a nivell continental i mundial, motiu pel qual se l'ha atacat des del primer dia de la Revolució.

A tall d'exemple, quan la Revolució triomfa, els EUA intenten buida l'illa de metges i professionals sanitaris. Dues terceres parts del personal sanitari Cubà marxa als EUA després de la Revolució. Professionals liberals que aspiren a fer-se rics amb la malaltia, abandonat qualsevol vocació de servei i humanitarisme. Malgrat quedar amb un terç del personal mèdic disponible, Fidel i la Revolució van donar una lliçó al món.

Cuba ha estat la Universitat de medicina dels pobres. Són milers els joves que s'han format fora dels seus països d'origen per a exercir de metges. Cuba ha mantingut programes de formació i manutenció de futurs metges per tal de retornar-los als seus països. Mentre uns exporten mort i sancions, Cuba sempre ha fet bandera de poder enviar metges als llocs més remots del planeta per a atendre els més necessitats.

Memòria de peix d'aquells que fa no gaire van patir una pandèmia sanitària, i no volen reconèixer que el personal mèdic cubà va enviar brigades sanitàries fins i tot a l'Europa de la bonança econòmica. Andorra i Itàlia van ser receptors de personal mèdic Cuba arran de la COVID-19.

Per tant, Cuba no té un problema sanitari fruit de la seva gestió o capacitat de gestió, sinó que és conseqüència d'un bloqueig econòmic i polític que fa més de 70 anys que dura i que en els darrers mesos i anys s'ha vist incrementat per les polítiques genocides de Donald Trump. 

Per a Trump i el seu turbocapitalisme només hi ha un camí. Destruir la sanitat Cubana, i trencar la seva referència mundial, com a pas previ per a privatitzar-la i mercantilitzar-la.

Aquesta setmana, el diari Ara publicava una carta d'agraïment d'una família dels EUA (d'alt poder adquisitiu) a la sanitat pública catalana i als professionals de l'Hospital Josep Trueta de Girona. Una carta on es posava en relleu la importància d'una sanitat pública -com la catalana- en contraposició al model mercantil dels EUA on cal pagar 15.000 euros anuals de quota per tenir el privilegi de parlar per telèfon amb el teu metge, on s'escatimen recursos mèdics per maximitzar beneficis.

El producte audiovisual del 3Cat, busca apuntalar aquesta visió mercantil de la sanitat, aïllada de qualsevol context històric, sense tenir present que és precisament l'existència d'una Revolució socialista que Cuba hagi assolit durant anys les millors xifres d'esperança de vida, de mortalitat infantil, d'intervencions quirúrgiques i de metges desplaçats arreu del planeta.

Fidels per sempre, forma part de la batalla cultural que vol posar el contrapunt a aquests productes audiovisuals dels grans mitjans. Explicar la Revolució cubana com mai ningú l'ha explicada abans, com mai te l'explicarà el 3Cat.

Fer-ho possible també depèn de tu. Pots fer la teva aportació individual al mecenatge, o pots fer la teva aportació col·lectiva per donar-li més impuls i garantir que el projecte pot voltar pels Països Catalans i plantar cara en aquesta batalla cultural.